El 26 de maig de 2021, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va accedir a dirigir, per primera vegada des de la II República, la Conselleria d’Interior del Govern de la Generalitat. El designat, però, va ser un exsocialista, Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968). Diputat del PSC al Parlament dues vegades, l’última de 2012 a 2014, i alcalde socialista de Vilanova i la Geltrú (2005-2011), Elena va militar al PSC des de 1983 fins a 2014 i va ser primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya de 1991 a 1993. L’any 2014 va abandonar el partit per discrepàncies sobre el procés sobiranista i va començar a transitar el camí que el portaria finalment a les files d’ERC.

Abans, però, Elena havia disputat a Pere Navarro el lloc de primer secretari del PSC en el 12è congrés. Navarro es va imposar per 545 delegats (73,06 %) enfront dels 187 (25,06 %) que va aconseguir l’exalcalde de Vilanova, representant de l’ala sobiranista del partit. Malgrat aquest resultat, Navarro el va integrar a l’executiva. En declaracions a RAC1, Elena va proposar una aliança de les esquerres, independentment de la posició sobiranista o no de cada partit. «El PSC ha de normalitzar la relació amb aquests sectors [sobiranistes]», va dir el 21 de maig de 2012, un dia després que es conegués que estava enllestint la creació d’un moviment intern dins del PSC anomenat Avancem.

En aquells temps, Elena ja era partidari del dret a decidir i per això no va rebutjar al Parlament, juntament amb altres tres diputats del PSC, la declaració de sobirania de Catalunya, trencant la disciplina de vot del partit. Però llavors no era independentista, com va declarar al programa Al cap del dia, de La Xarxa (8-2-2013). «Jo no soc independentista. I Catalunya està plena de gent que diu que votaria sí [en un referèndum], i que no és independentista o no ho era. Jo crec en una relació diferent amb Espanya, i crec que hi ha molta gent que també la vol.»

El 16 de gener de 2014, Elena i les diputades Marina Geli i Núria Ventura van votar a favor de demanar al Congrés dels Diputats la transferència de la competència per fer una consulta sobre la independència de Catalunya, trencant de nou la disciplina de vot del PSC. Ho van fer per «la convicció que havíem de representar a molts i molts votants que no se sentien representats pel vot negatiu», va justificar Elena a El Matí Digital (30-3-2014). I va confessar: «Crec que vaig votar en consciència, creient que feia el millor per al país i per al PSC». Aleshores, però, Elena no tenia intenció de deixar el PSC. «L’objectiu és reconstruir l’espai socialista», va explicar a El País (17-6-2014), al mateix temps que assegurava que molts militants del partit «volen la garantia que el relat del PSC serà diferent, és a dir, si la direcció està disposada a apropar-se a la majoria del poble català». «La centralitat del catalanisme és el dret a decidir», va sentenciar.

PUBLICITAT

Sortida del PSC

Un dia després, la confirmació que Miquel Iceta competiria pel lideratge del PSC per substituir el dimitit Pere Navarro, va provocar que Elena comuniqués que deixava el partit i el grup parlamentari, sense, de moment, abandonar l’escó, passant a ser diputat no adscrit. Encara que va reconèixer que no veia cap possibilitat que les seves idees fossin majoritàries al PSC, va sorprendre dient: «El meu partit és i seguirà sent el PSC, al qual espero tornar.»

«Quan un ha sentit acusar de botiflers a Joan Reventós o a Marta Mata, pren consciència que la imbecil·litat no té límits.»

L’endemà, una delegació d’Avancem es va reunir amb dirigents d’ERC. Elena també es va afiliar aquells dies a Òmnium Cultural. El 23 de setembre, va deixar l’acta de diputat, que el PSC va recuperar, per «dedicar tota l’energia a la construcció d’un espai socialista que defensi inequívocament el dret a decidir». Finalment, aquest espai socialista no existiria i Elena acabaria a ERC, després de passar un any com a coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR), que va néixer el desembre del 2016 aglutinant desenes de partits i associacions que defensaven la celebració d’una consulta per la independència.

Amb motiu de les baralles constants i la radicalització en el món independentista, Elena va defensar la necessitat de «refer l’esperit» del PNR «per superar el context de confrontació estèril i paralitzant que patim» i amb la «transversalitat que aglutina la reivindicació de l’amnistia i el referèndum». Ho va escriure en un article a Nació Digital (5-2-2020) en què denunciava els insults, amb referències al seu passat socialista: «És botifler tot aquell que no defensa sense matís les posicions polítiques dels qui reparteixen carnets de catalanitat. Ho són tots els qui no aposten per la independència, també els qui malgrat reivindicar el referèndum no són partidaris del vot afirmatiu i finalment els independentistes que no defensen amb nitidesa i a ulls clucs les posicions dels qui reparteixen carnets de dignitat», escrivia. I afegia: «La veritat és que tendeixen a incomodar-me ben poc aquesta mena d’acusacions. Vaig militar trenta-un anys al PSC i, per tant, de ben petitet m’he sentit assenyalat de botifler pels inquisidors a sou de tots els temps. De fet, quan un ha sentit, de ben jove, acusar de botiflers a Joan Reventós o a Marta Mata, pren consciència que la imbecil·litat no té límits».

Crítiques als socialistes

Elena no ha estat sempre tan amable amb els socialistes. En un article a Nació Digital (4-1-2020), escrivia que el PSOE havia «tolerat i, fins i tot, alimentat» les «estructures franquistes de l’Estat, que han restat impunes durant anys». Deia també: «Espanya no és una dictadura. És una democràcia. Però ho és fins que aquests sectors (règim del 78) veuen perillar l’statu quo. Aleshores tot resta permès. Escoltes il·legals, causes generals, detencions arbitràries, clavegueres al servei de la mentida». En un altre article, acusava Felipe González de «silenci culpable» i «complicitat» en el manteniment dels «ressorts de poder» del franquisme, deia que els GAL eren «l’expressió més cruel de la connivència governamental amb les clavegueres de l’Estat» i titllava l’expresident socialista de «“palmero” dels sectors més putrefactes de la dreta espanyola» (Nació Digital, 31-10-2020).

Arriba a Interior el maig de 2021 i s’estrena al Parlament defensant les propostes de la CUP pactades per a la investidura d’Aragonès.

Davant del judici del procés, Elena, advocat de professió, es va encarregar de coordinar la defensa dels encausats d’ERC. En una entrevista a El Temps, va negar que hi hagués delicte de sedició. «Perquè hi hagi sedició hi ha d’haver violència, i no n’hi va haver ni el 20 de setembre ni l’1 d’octubre, que són els dies de què parlen. La sentència no sols és injusta, sinó que té un concepte del que és la mobilització i la consciència política dels ciutadans molt preocupant». El que més el va sorprendre va ser «la inconsistència dels arguments per penar els encausats. La sentència només es limita a intentar protegir-se del Tribunal Europeu de Drets Humans».

PUBLICITAT

A pesar de les hores baixes que viu l’independentisme, Elena, després de ser nomenat conseller d’Interior, opinava, en una entrevista a Nació Digital, el 27 de novembre de 2021, que «el conflicte no ha passat a la història. Aquí hi ha una majoria de ciutadans que volen votar i que no ens deixen fer-ho. I es manté una repressió política que afecta milers de persones i una judicialització de la política que no para. Hi ha una persecució del patrimoni de les famílies de dirigents polítics, per destruir-los la vida, que no s’atura. Per això hi ha una taula de diàleg, perquè el conflicte polític és ben viu». Per a Elena, aquesta taula ha de ser no només de diàleg, sinó «de negociació política». «Existeix un conflicte polític entre Catalunya i Espanya que ja ha estat reconegut pel Govern de l’Estat i aquest conflicte polític s’ha de resoldre com es fan aquestes coses: dialogant i negociant», va dir a El Siglo (9-9-2021).

«Purga» als Mossos

Elena va arribar a Interior el maig de 2021 i es va estrenar al Parlament el 2 de juny defensant les propostes de la CUP pactades per a la investidura de Pere Aragonès (congelació de l’ús de les bales de foam, que els antiavalots no participin en els desnonaments, que la Generalitat no acusi en les causes judicials amb aldarulls). El 21 de juliol va acceptar una altra demanda de la CUP: dissoldre el gabinet jurídic del Departament i traspassar la defensa dels mossos al Gabinet Jurídic Central de la Presidència de la Generalitat.

En l’esmentada entrevista a Nació Digital (27-11-2021), Elena explicava la seva visió de la seguretat: «Sempre dic que l’ordre és d’esquerres i el desordre és la dreta. El desordre és la desigualtat, el salvi’s qui pugui, que només tingui drets i llibertats qui se’ls pugui pagar. L’ordre –que és la seguretat, respondre a les emergències, estar al costat dels més vulnerables–, això és d’esquerres. El que passa és que, a vegades, volen confondre l’ordre amb la mà dura, i això és molt antic.» Un mes abans, a El Nacional.cat (1-11-2021), havia aprofitat per carregar contra el PSC: «Sorprèn que, a vegades, hi hagi més col·laboració per part del Govern de l’Estat que no pas per part del seu partit aquí (PSC) en temes de seguretat», deia.

El 27 de novembre de 2021 assegurava a Nació Digital que el major Josep Lluís Trapero era «a dia d’avui» el millor cap que podia tenir la policia catalana. «El major Trapero té la meva confiança, com la tenen els 18.000 agents dels Mossos». El 20 de desembre, menys d’un mes després, Trapero era destituït així com altres càrrecs, entre els quals l’intendent Toni Rodríguez, responsable d’investigació, que havia investigat la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l’exconseller d’Interior Miquel Buch. Partits de l’oposició i sindicats van denunciar una «purga» política, que Elena sempre ha negat. «Abans moro que tapar la corrupció», va declarar a RAC1 (17-1-2022).

El 27 de novembre de 2021 assegurava que el major Josep Lluís Trapero era «a dia d’avui» el millor cap que podia tenir la policia catalana.

Una altra decisió del conseller, anunciada a Catalunya Ràdio (14-2-2022), va ser la de deixar d’aplicar la llei mordassa. Interior no multarà, doncs, manifestants pacífics. En una entrevista a Público (5- 3-2022), es va queixar que el PSOE i Unidas Podemos «han dit reiteradament que aquesta llei (mordassa) és un atemptat contra les llibertats propi d’un país totalitari i que serveix per perseguir l’activisme polític i social. I, de moment, la llei continua vigent». Uns dies abans, el 23 de febrer, havia acusat els socialistes de ser els «principals garants que s’apliqui amb mà de ferro».