Josep Massot i Muntaner, un agent cultural per a Catalunya
Ha encarnat i fet present durant anys l’imaginari montserratí de vincle catalanista entre llengua, història i cultura religiosa
El president Josep Tarradellas, passió i prudència polítiques
En la biografia de Joan Esculies hi trobem les virtuts que Max Weber considera pròpies del polític professional
El tipus d’interès compost
Certs fets aparentment sense importància inicial s’enlairen sense control cap a una dimensió inesperada. Einstein va qualificar el tipus d’interès compost com la vuitena meravella de l’univers
L’independentisme brahmànic
El moviment té un taló d’Aquil·les en els estaments menys afavorits de la població
Salvador Illa o l’ofici de la política
Arriba a l’executiu de Sánchez per la seva autoritat interna a Catalunya, com a representant d’una força territorial clau per al sosteniment de la majoria.
Per a Cambó la política és, sobretot, domesticar l’energumen
Estadista fallit, governant eficaç, fou endut fatalment per les turbulències del món que li va tocar viure
Parlem d’Espanya
La qüestió ja no és «què és Espanya?», sinó «què volem que sigui?». Si la pregunta és diferent, també ho hauria de ser la resposta
Gramàtica mínima de valors compartits
El catalanisme com a element de vertebració de l’oposició durant la dictadura
El futur és superar els límits del passat
El projecte que ofereix el vell catalanisme, lligats o units o lliures, convida a acomodar-nos en una dinàmica de retrocés provincianitzador
Morir d’èxit o el catalanisme amortitzat
El futur del catalanisme es troba a mig camí entre la residualitat política i el lideratge dels processos d’entesa i acord
Simplificació del catalanisme
S’han evidenciat les limitacions per superar la creixent marginació de l’escena política espanyola
S’eixampla el microcosmos catalanista
Aquest espai ha entrat en ebullició amb l’expectativa de ser decisiu per obrir nous escenaris postelectorals
Josep Piqué, l’últim catalanista del PP
Els governs centrals han renunciat a fer política a Catalunya davant la «construcció nacional», segons l’exministre
Maria Aurèlia Capmany, la gran dida
Una mirada sense por, en un món que la prohibia. Una càtedra a peu de carrer
Miquel Caminal, la fraternitat federal
Va ser un abanderat del federalisme asimètric i republicà. L’entenia com a superació política del nacionalisme
El catalanisme no cap en un sol partit
Pròleg del llibre ‘Catalanisme. 80 mirades (i+)’. Mario Romeo, president de Portes Obertes del Catalanisme
Catalanistes a la Constitució
Autonomia, drets democràtics i capacitat de construir consens. Aquesta va ser la contribució dels partits catalanistes a la Constitució de 1978

























































































