Crítica de la raó pedagogista
Se substitueixen els sabers estructurats per una polpa populista mescla de paternalisme emocional, futurisme tecnodigital i falsa inclusió
Malestar, desafecció i esperança
L’educació en la societat actual és un dret humà i no s’hauria de considerar un bé de consum
La Llei d’Educació de Catalunya, quinze anys després
La norma és encara una caixa d’eines a mig fer servir i les mesures reactives que s’adoptin de cara a la galeria seran foc d’encenalls
Alts i baixos en l’equitat educativa catalana
Catalunya ha relaxat el seu combat contra les desigualtats educatives, enquistant-les a partir del ‘govern dels millors’ d’Artur Mas
L’educació no és un monopoli, és una tasca de tothom
Escolaritzar les criatures significa crear vincles amb les seves famílies i fer de pont perquè puguin acompanyar-les en el camí cap al coneixement
De l’alarmisme al compromís amb una educació de qualitat
Una prioritat de l’agenda 2025: la política educativa és una cursa de fons que requereix un acord bàsic sobre els objectius a assolir
Del president Macron a la LOSU
Els diferents governs no han pres la iniciativa de proposar canvis en la governança universitària per a acostar-la als països europeus de referència
La Universitat pública en perill
Una part significativa de la classe mitjana-alta prefereix la privada malgrat que les diferències, quant als costos, es poden multiplicar per sis
Paradoxes universitàries
S’han intensificat fins a límits insuportables les traves burocràtiques, que tendirien a atrapar-nos en un passat que semblava superat
Joan Subirats: «Les organitzacions més difícils de gestionar són les orquestres, els hospitals i les universitats»
Educació, educació, educació
Les bones avaluacions de les universitats espanyoles amaguen algunes febleses de fons
La IA i el ‘logos’ filantròpic
Mentre creix la informació disponible, el criteri per avaluar-la ha de ser construït per cadascú
La sexualitat en un context de valors cívics i educatius
La llibertat d’adscripció de gènere s’ha d’equilibrar amb altres drets fonamentals, com ara els drets dels infants, dins del més ponderat esperit democràtic
El català: de l’emergència a la substitució?
No s’ha dit mai enlloc que l’objectiu de la normalització lingüística fos convertir el català en la llengua primera de les noves generacions
«Els mestres més ben pagats haurien de ser els de preescolar i cicle inicial»
GREGORIO LURI, MESTRE
Els efectes de la pandèmia en l’educació
L’eficàcia de l’educació a distància és directament proporcional a l’edat dels alumnes i al nivell cultural de les famílies
Per a què serveixen les Humanitats?
L’educació toca el centre neuràlgic de les possibilitats de l’espècie humana, per definició obertes i, per tant, perfectibles
Barcelona no és la ciutat d’ivori
Les elits no tenen clar el paper de la capital en relació amb el ‘processisme’ quan el partit de la burgesia ha estat dinamitat des de dins
Les missions de la universitat
El professor permanent ha esdevingut una persona-orquestra que compagina tasques burocràtiques amb la investigació, la transferència i, en darrer lloc, la docència
Relaxar la immersió per assegurar el trilingüisme
Cada escola ha de determinar el nivell de vehicularitat que necessita cada llengua per assolir l’objectiu del trilingüisme
© Tots els drets reservats / 2018 – 2026 Política & Prosa S.L.
ISSN 2604-708X
Junta General Socis
informacio@politicaprosa.com
Disseny / verddisseny.com & compost.cat
Projecte finançat per la Direcció General del Llibre, del Còmic i la Lectura, Ministeri de Cultura.