El guapo de la festa
En els anys 70, Robert Redford, mort fa pocs dies, va ser testimoni privilegiat d’una època clau per entendre el món d’avui
Laura Borràs, la filla de l’1 d’octubre
La seva victòria a les primàries, lligada a la tutela de Quim Torra, representava la nova estratègia a seguir: retòrica incandescent i ni un pas enrere
Ruth A. Davis (1943-2025)
Cònsol general dels EUA a Barcelona els anys anteriors als Jocs Olímpics, és potser la diplomàtica que ha deixat més empremta a la ciutat
Toni Comín, a la recerca de l’ideal perdut
¿Com es comença a Ciutadans pel Canvi de la mà de Pasqual Maragall fins al PSC, es passa per ERC, i, anys després, s’aterra a Junts pel Sí?
Gràcies, presidenta Violeta Barrios!
Va governar sense insultar mai ningú, oferint la mà a tothom de la mateixa manera i sembrant amor en un país desamorós i polaritzat
Les ànimes mortes del segle XXI
Es troben a les xarxes socials, ja sigui en forma de perfils inactius, ‘bots’ creats per distorsionar la conversa pública o usuaris amb noms inventats
José Luis Ábalos, un supervivent amb l’aigua al coll
Va ser una de les peces fonamentals perquè l’actual president espanyol recuperara el lideratge al PSOE després del tràgic comitè federal d’octubre del 2016
José Enrique Serrano, el corredor de fons
Era respectat pels seus iguals i aconseguia aquell nivell que el feia ser sempre invocat
L’autoritarisme trumpista contra l’Estat del Benestar
El que es persegueix amb aquesta agenda de ‘motoserra’ és el retorn a un capitalisme desfermat on el guanyador serà sempre qui tingui més diners
El cas 3 %, metamorfosi i reencarnacions de Convergència
Tant el PDeCAT com Junts per Catalunya asseguren que no tenen res a veure amb la corrupció de CDC, però la justícia no s’ho creu
Friedrich Merz, el canceller impacient
Arriba a la cancelleria sense experiència en cap càrrec de govern ni a escala local, regional o federal, amb una popularitat molt baixa i resistència interna a la CDU
El segrest de la genuïna política
És preocupant que es menysvalori la democràcia i no es menyspreï el despotisme com una solució per defugir el creixent malestar social
Martine Aubry: l’imperatiu de l’acció
Fidel fins al final al seu estil, deixa l’alcaldia de Lilla l’última representant del socialisme mitterrandià i, per a molts, la més prometedora
La mida sí que compta
Si el món fossin només cinc persones, una seria xinesa, una altra índia i una tercera asiàtica; les altres dues quedarien a repartir entre Amèrica i Àfrica
L’ostracisme de la dona durant l’època franquista
El paper de la dona en el pla laboral era residual, atesa la plena dependència que tenia dels designis i les decisions de la família o el marit
La carambola de Starmer
El ‘premier’ ha d’anar amb compte de no acostar-se tant a Trump que cremi la relació amb Europa
Trump 2.0: el contrapès més efectiu són les urnes
Un Congrés en el qual l’oposició demòcrata passés a controlar una o totes dues cambres alteraria radicalment les regles del joc actuals
La revolució trumpista també té la seva neollengua
Utilitza el llenguatge de la propaganda totalitària, reiterativa, falsificadora, que tan bé coneixem del hitlerisme i de la distopia orwelliana que és ‘1984’
Llengua, identitat i ciutadania
La promoció del català demana refer el consentiment social trencat en la dècada del ‘procés’ i deslliurar-lo del debat identitari en benefici del pacte de ciutadania
Àsia en l’era de Trump: un exemple per a Europa?
Per als europeus, Trump és una abominació; per als asiàtics, el mateix de sempre, amb una capa extra de duresa retòrica
Trump i l’Amèrica Llatina: una nova (vella) presidència imperial?
El que ofereix Trump és intimidació més que cooperació, bastó més que pastanagues, exigències impossibles més que suport efectiu
Les fonts del comportament de Donald Trump
Cerca de negoci, introversió nacionalista, agressivitat i megalomania són trets que podrien definir bé la ‘doctrina Trump’ encara no formulada
Salta pels aires l’ordre mundial sorgit fa 80 anys
Comença una nova era armamentista i de proliferació nuclear, resultat de la desaparició del paraigua de seguretat dels Estats Units
Alemanya, nova etapa política
Mantenir l’estat de benestar, rellançar l’economia, sintonia amb la socialdemocràcia i «independència» d’Europa són els reptes del canceller Merz
Per un debat racional sobre la immigració
La societat catalana necessita una reflexió allunyada de la cridòria, raonable i seriosa
El menyspreu a l’adversari com a símptoma
Abunden, especialment a l’esquerra, els que consideren que el retret més gran que se li pot fer a qui es dedica a la política és el d’haver canviat d’opinió
Mazón, una vida lligada al poder
El president valencià és un militant disciplinat i obedient amb els seus, que sap cobrar-se els favors que li deuen
Europa, conceptes i metàfores
La raó es revela impotent per resoldre les contradiccions que esquincen el significat del concepte de «valors»
Veneçuela, en el seu laberint
El país ha lliscat cap a un règim plenament autoritari que, de tant en tant, convoca eleccions que, si no les guanya, les roba
Només Europa pot contenir la presidència imperial de Trump
La política internacional com a transacció comercial ha substituït l’exercici seriós de la diplomàcia
Kaja Kallas, torticoli geopolític o voluntat de ferro
Una cap de la diplomàcia europea que mira cap a l’est
Com ha de respondre Europa a Trump?
Enfront de la megalomaníaca reedició real del ‘1984’ orwel·lià, només s’alça un eventual competidor, el poder dels europeus
Tot torna
En la mesura que Junts torna a voler ocupar l’espai del nacionalisme conservador, la JNC torna a jugar el paper de les seves joventuts
Ara, l’altre catalanisme
Ha de ser possible bastir consensos a Catalunya en els que coincideixin federalistes i independentistes
Vincent Bolloré, el magnat ultracatòlic que vol importar el trumpisme a França
El propietari de Canal+ i Vivendi ha construït un imperi mediàtic i editorial que ha posat al servei de l’extrema dreta de Marine Le Pen i Éric Zemmour

























































































