Robert Badinter: la justícia com a passió humanista
El seu nom acompanyarà al Panteó els de Victor Hugo, Jaurès, Voltaire i Zola, entre altres, i no hi desentonarà
Ventura Pons, viure el cinema, representar la vida
Si tants actors agraïen haver treballat a les seves ordres és perquè el cineasta els estimava i era capaç d’extreure’n el seu millor registre
Rafael Moll al setè cel
A la cerimònia de comiat al Teatre de la Gleva, a la pantalla hi havia projectada una imatge fixa: les cortines vermelles que donaven l’entrada a Zeleste
Agustín Ibarrola, un artista irreductible
Gran part dels seus gravats van servir per donar suport als treballadors en vaga i estudiants detinguts
El meu Cormac McCarthy
Vaig plorar com «el noi» en arribar al final de ‘La carretera’ i em vaig agenollar davant de ‘Stella Maris’
Napolitano, un comunista radicalment demòcrata
Amb un bagatge de seixanta anys de vida política, va ser el primer italià d’ascendència comunista que assumia la més alta posició institucional
Glenda Jackson (1936-2023)
Una de les grans de l’escena britànica, ‘rara avis’ que va trencar motlles
Helmut Berger: esplendor i decadència
La mort de l’actor obliga a reconsiderar la seva carrera: potser no va ser només una cara bonica
Mateo Madridejos, artífex del nou periodisme internacional a Barcelona
Era un periodista d’opinió que va excel·lir per la seva agudesa interpretativa i una prosa molt acurada, concisa i ben documentada
Tina Turner. Riu profund, muntanya alta
Era extremament generosa i donava al públic justament el que ella no tenia: força, seguretat, alegria, fermesa, il·lusió.
Darrere les petjades de Jorge Semprún en el seu centenari (1923-2023)
De l’estirp dels Maura, havia heretat dues passions que van quallar en dues professions al llarg de la seva vida, la de polític i la d’escriptor
Ni fàcil ni carrincló
Burt Bacharach ha deixat un llegat de grans melodies que recorre més de seixanta anys i ha interessat des del món del jazz al del rock
Espinàs, corredor de fons de l’articulisme
Durant quaranta-tres anys va publicar cada dia una columna periodística planera però acurada, amable però incisiva, entenedora i entenimentada
Xavier Rubert de Ventós: el do de l’amistat en unes quantes anècdotes
No sabré mai què li vaig aportar, potser diria que l’amor per la llengua, la catalana, segur, però també l’anglesa i l’espanyola
Pablo Milanés, la nostàlgia del que mai s’esdevingué
Cubans i espanyols ens mirem, trobant-nos mútuament les qualitats i buscant existir en llibertat en una terra on prevalgui l’alegria de viure
Homenatge a Hans Magnus Enzensberger
Magnus, com l’anomenàvem els seus amics, tenia entre altres trets distintius el fet de ser molt versàtil en diferents gèneres literaris
Pilar Solans i la solvència de Barcelona
Una manera de fer que va portar l’Ajuntament a la selecció de les institucions financerament més responsables
Mig segle amb l’explorador Vangelis
Abans que la mateixa música li interessava el so i va dedicar tota la vida a desxifrar-ne la composició
El ‘cas Godard’
La mort per suïcidi assistit de Jean-Luc Godard, pioner del cinema modern, afegeix un interrogant més a la seva enigmàtica figura
Josep Massot i Muntaner, un agent cultural per a Catalunya
Ha encarnat i fet present durant anys l’imaginari montserratí de vincle catalanista entre llengua, història i cultura religiosa
Un trencadís amb corona
El sentit del deure, amb errors i encerts, va dominar la llarga vida d’Isabel d’Anglaterra
Néstor Luján: escriptor, periodista i senyor de Barcelona
Continuava admirant el periodisme d’altres temps, més literari, més culte, més intemporal, menys sectari, més liberal i tolerant
Madeleine Albright, l’«americana agraïda»
Un mes abans de morir víctima d’un càncer, va advertir que Vladímir Putin cometria «un error històric» si envaïa Ucraïna
Xavier Muñoz, l’optimisme eficaç
Un vigorós constructor d’instruments al servei de Catalunya, i una peça imprescindible de la història de l’oposició al franquisme
Jordi Marsal, polític, intel·lectual i filòsof
Va començar a Manresa com un dels constructors del nou municipalisme i va esdevenir, com a diputat, un reconegut expert en seguretat i defensa
David Sassoli, el president al servei dels ‘ultimi’
Com va dir en la primera sessió plenària telemàtica, gairebé sol amb no més d’una dotzena de diputats, «un virus no pot mai derrotar la democràcia»
El Sr. Rossi, un heroi italià
Després de veure’l jugar en el Mundial, Pelé va exclamar que era l’únic futbolista italià que podria haver jugat al Brasil
El dia que vaig conèixer l’Oriol Bohigas
Torno a viure aquella nit: asseguda a l’angle del tamboret del piano, les cames penjant, escoltant-lo atentament i rient del seu discurs desafiant
Aprendre del mestre Oriol Bohigas
L’impacte del seu «urbanisme urbà» es multiplica arreu, en altres municipis catalans, espanyols i també europeus
Urbanista memorable
No agrairem mai prou a Oriol Bohigas el cop de timó que amb autoritat i grandesa es va atrevir a fer en el moment just i en la direcció necessària
José Antonio González Casanova, un humanista inclassificable
Va saber combinar professió i aficions, deures i passions
Antonio Franco, amic immens
Una extraordinària aventura professional que va començar fa més de cinquanta anys


























































































