• Ferran Ferrer Viana, l’home que va posar guapa Barcelona

    Va ser l’ànima de la campanya més exitosa de la història de la ciutat

  • ‘Soro’, tot el periodisme dins del cap

    José Antonio Sorolla, el periodista imprescindible per la seva pulcritud i rigor

  • Joan Anton Benach, més enllà de l’agit-prop cultural

  • Robert Badinter: la justícia com a passió humanista

    El seu nom acompanyarà al Panteó els de Victor Hugo, Jaurès, Voltaire i Zola, entre altres, i no hi desentonarà

  • Ventura Pons, viure el cinema, representar la vida

    Si tants actors agraïen haver treballat a les seves ordres és perquè el cineasta els estimava i era capaç d’extreure’n el seu millor registre

  • Juan Ramón Capella, marxista analític

    Professor i conferenciant extraordinari per la claredat amb la que comunicava les seves idees i per la capacitat d’atreure l’audiència amb una preciosa i vellutada veu

  • Un Abat que estimava les persones

    En memòria de l’abat emèrit de Poblet Josep Alegre

  • Rafael Moll al setè cel

    A la cerimònia de comiat al Teatre de la Gleva, a la pantalla hi havia projectada una imatge fixa: les cortines vermelles que donaven l’entrada a Zeleste

  • Agustín Ibarrola, un artista irreductible

    Gran part dels seus gravats van servir per donar suport als treballadors en vaga i estudiants detinguts

  • El meu Cormac McCarthy

    Vaig plorar com «el noi» en arribar al final de ‘La carretera’ i em vaig agenollar davant de ‘Stella Maris’

  • Napolitano, un comunista radicalment demòcrata

    Amb un bagatge de seixanta anys de vida política, va ser el primer italià d’ascendència comunista que assumia la més alta posició institucional

  • Glenda Jackson (1936-2023)

    Una de les grans de l’escena britànica, ‘rara avis’ que va trencar motlles

  • Helmut Berger: esplendor i decadència

    La mort de l’actor obliga a reconsiderar la seva carrera: potser no va ser només una cara bonica

  • Mateo Madridejos, artífex del nou periodisme internacional a Barcelona

    Era un periodista d’opinió que va excel·lir per la seva agudesa interpretativa i una prosa molt acurada, concisa i ben documentada

  • Tina Turner. Riu profund, muntanya alta

    Era extremament generosa i donava al públic justament el que ella no tenia: força, seguretat, alegria, fermesa, il·lusió.

  • Darrere les petjades de Jorge Semprún en el seu centenari (1923-2023)

    De l’estirp dels Maura, havia heretat dues passions que van quallar en dues professions al llarg de la seva vida, la de polític i la d’escriptor

  • Ni fàcil ni carrincló

    Burt Bacharach ha deixat un llegat de grans melodies que recorre més de seixanta anys i ha interessat des del món del jazz al del rock

  • Espinàs, corredor de fons de l’articulisme

    Durant quaranta-tres anys va publicar cada dia una columna periodística planera però acurada, amable però incisiva, entenedora i entenimentada

  • Xavier Rubert de Ventós: el do de l’amistat en unes quantes anècdotes

    No sabré mai què li vaig aportar, potser diria que l’amor per la llengua, la catalana, segur, però també l’anglesa i l’espanyola

  • Pablo Milanés, la nostàlgia del que mai s’esdevingué

    Cubans i espanyols ens mirem, trobant-nos mútuament les qualitats i buscant existir en llibertat en una terra on prevalgui l’alegria de viure

  • Homenatge a Hans Magnus Enzensberger

    Magnus, com l’anomenàvem els seus amics, tenia entre altres trets distintius el fet de ser molt versàtil en diferents gèneres literaris

  • Pilar Solans i la solvència de Barcelona

    Una manera de fer que va portar l’Ajuntament a la selecció de les institucions financerament més responsables

  • Mig segle amb l’explorador Vangelis

    Abans que la mateixa música li interessava el so i va dedicar tota la vida a desxifrar-ne la composició

  • El ‘cas Godard’

    La mort per suïcidi assistit de Jean-Luc Godard, pioner del cinema modern, afegeix un interrogant més a la seva enigmàtica figura

  • Josep Massot i Muntaner, un agent cultural per a Catalunya

    Ha encarnat i fet present durant anys l’imaginari montserratí de vincle catalanista entre llengua, història i cultura religiosa

  • Un trencadís amb corona

    El sentit del deure, amb errors i encerts, va dominar la llarga vida d’Isabel d’Anglaterra

  • Néstor Luján: escriptor, periodista i senyor de Barcelona

    Continuava admirant el periodisme d’altres temps, més literari, més culte, més intemporal, menys sectari, més liberal i tolerant

  • Madeleine Albright, l’«americana agraïda»

    Un mes abans de morir víctima d’un càncer, va advertir que Vladímir Putin cometria «un error històric» si envaïa Ucraïna

  • Xavier Muñoz, l’optimisme eficaç

    Un vigorós constructor d’instruments al servei de Catalunya, i una peça imprescindible de la història de l’oposició al franquisme

  • Jordi Marsal, polític, intel·lectual i filòsof

    Va començar a Manresa com un dels constructors del nou municipalisme i va esdevenir, com a diputat, un reconegut expert en seguretat i defensa

  • David Sassoli, el president al servei dels ‘ultimi’

    Com va dir en la primera sessió plenària telemàtica, gairebé sol amb no més d’una dotzena de diputats, «un virus no pot mai derrotar la democràcia»

  • El Sr. Rossi, un heroi italià

    Després de veure’l jugar en el Mundial, Pelé va exclamar que era l’únic futbolista italià que podria haver jugat al Brasil

  • El dia que vaig conèixer l’Oriol Bohigas

    Torno a viure aquella nit: asseguda a l’angle del tamboret del piano, les cames penjant, escoltant-lo atentament i rient del seu discurs desafiant

  • Aprendre del mestre Oriol Bohigas

    L’impacte del seu «urbanisme urbà» es multiplica arreu, en altres municipis catalans, espanyols i també europeus

  • Urbanista memorable

    No agrairem mai prou a Oriol Bohigas el cop de timó que amb autoritat i grandesa es va atrevir a fer en el moment just i en la direcció necessària

  • Els àmbits d’Antoni Dalmau

    «Quin és l’àmbit de tots els àmbits que voldria destacar del seu perfil fecund, polièdric i policèntric? Resposta: el compromís polític amb Igualada. De la política entesa com a acte de servei a la ‘polis’, és a dir, a la ciutat.»

  • José Antonio González Casanova, un humanista inclassificable

    Va saber combinar professió i aficions, deures i passions

  • Xavier Folch i Recasens

    Va combinar la tasca d’editor amb la d’activista cultural i polític

  • Antonio Franco, amic immens

    Una extraordinària aventura professional que va començar fa més de cinquanta anys