El mal absolut
Les figuracions dels set pecats capitals es reuneixen en un hotel de Cornualla dirigit per la dona del senyor Siddal, la representació humana de la Mandra
Les emocions dels detalls
‘Abigail’ és una novel·la d’internat, sobre el camí emprès cap a l’assoliment de la majoria d’edat en tots els sentits
Desvari grotesc i malson voraç
Si es fes una llista dels autors que van decidir marginar-se del món, Ladislav Klíma podria ser un candidat segur a ocupar un dels llocs d’honor
Dies sagnants i demencials
Una novel·la publicada el 1902 i inspirada en els avatars de la guerra russo-japonesa, que s’estén més enllà del camp de batalla
Els abismes i les màscares del mal
Jordi Masó crea, renova i explora la mecànica de la narrativa breu com a gènere literari
Mirar el temps moral d’un lloc
Tina Vallès concedeix al personatge d’Italo Calvino una vida nova, una altra ciutat, una llar per estrenar, la possibilitat de tornar a ser el de sempre
La regla no és l’oblit
‘La verda és porta’, de Joan Todó, és una mena de dansa d’execució impecable entre l’escriptor protagonista i el seu «biògraf»
Ridiculesa i espant
Ibáñez Fanés construeix una novel·la sobre tres relats que es relacionen gràcies a la carnavalesca i pútrida presència arreu del president Capgràs
Valls i muntanyes a la lluna i a la terra
Toni Pou, a part d’haver escrit un dels títols notoris de la temporada, no s’equivoca quan afirma que «a molta gent li agrada la ciència i no ho sap»
Per seguir l’instint
Ramon Vinyes és «el sabio catalán» en l’homenatge que García Márquez li va tributar a ‘Cien años de Soledad’
Trenta anys després
Antoni Marí afirma el poder creador de la vida i el goig d’accedir-hi a través de la literatura
L’estètica del perdedor
‘Noruega’ és l’elegia a uns carrers que ja no existeixen, un càntic als sons que el narrador només pot escoltar en el clos de la seva memòria
La veu del silenci
Jordi Cussà no ha esquivat mai la temptació del joc, la metaliteratura, la investigació de la forma
La complicitat dels llibres
Enric Iborra ajuda a ser conscient que llegir és sempre llegir amb la companyia o el record d’altres escriptors del passat
La tristesa irremeiable
‘Autobiografia autoritzada’ és una narració sobre la investigació introspectiva de Neus Canyelles per endevinar de què és culpable i saber qui és
L’aroma del passat
A ‘Les closques’ es narren els silencis que distorsionen els lligams morals entre els membres de tres generacions d’una família
La pura abstracció mental
A ‘Pares i fills’ hi passa de tot, més coses que en qualsevol tragèdia grega, però és com si res no tingués la més mínima importància
Descripció d’un paisatge
La revitalització del ruralisme, la realitat líquida de la ciutat i la fi del somni del benestar, tendències de la narrativa catalana actual
El pensament rural
En els novel·listes de l’estirp de William Faulkner, com Antoni Pladevall, la forma és tan visible que actua com si fos un personatge més
El transvestisme de les sagues familiars
Dues novel·les sobre les estratègies de supervivència de la burgesia en el catastròfic món del futur immediat
L’ombra dels fets
Les especulacions sobre la cara oculta del passat són el tema central de l’obra de Patrick Modiano
Voler entendre el que no s’entén
‘La mar rodona’, de Sebastià Perelló, és un tríptic de com la vida quotidiana del passat de Mallorca ha anat desapareixent al servei del turisme
La música callada de Joan Teixidor
Es revela com un lector que s’apropia dels escriptors d’una manera tan inèdita i matisada que semblen nous
El secret del món
Joan Perucho no es deixava encasellar de bon grat en el relat canònic que tracen els professionals de la història de la literatura
L’estranyesa dels miracles
Àlvar Valls aconsegueix que el lector respiri la realitat que només regalen les grans novel·les, l’essència de la quotidianitat de l’època
Al voltant d’una piscina
Les hores mortes tan difícils de la tarda són l’avantsala de la peresa, de la ira i de la susceptibilitat
La llei de la memòria
‘Memòria vintage’ es dirigeix als que volen entendre els anys 70 i 80 no pas des de la investigació històrica sinó a partir dels records
Còmic de la paraula
A ‘La musa fingida’, Max Besora acorrala la llengua catalana, hi juga i la pinta de colors, i aconsegueix que esdevingui una llengua verinosa i vivíssima
Els interrogants dels llibres-abisme
‘Ignot’ es pot llegir com si fos un assaig narratiu sobre la condemna de voler ser un creador, sobre la rebel·lió dels dimonis imaginatius
El risc de no tenir sentit
El baró de Münchhausen es va fer famós entre els paisans de Saxònia per contar unes històries que no havia viscut mai
Com si fos un joc
El cànon de la literatura catalana dels segles XX-XXI està a l’espera d’una vertebració que deixi enrere les lleis del «presentisme»
Una gran presó
La novel·la històrica ‘Dins el darrer blau’ de Carme Riera, reeditada ara, és també una obra sobre la literatura mateixa
La ficció generosa
Josep Pedrals ha elaborat durant dotze anys un experiment literari complexíssim i de múltiples cares
Llampecs, reverberacions, abismes
‘Autoretrat’ i ‘Suïcidi’, d’Édouard Levé, són llibres austers i amargs fins l’insuportable, on l’humor de l’absurd porta l’ombra de l’esglai
En els estrats de la memòria
La història, ja sigui la pròpia o l’aliena, no pot sobreviure sense els relats que ens han animat la temporada
Amb reverència i convicció
‘Sobre la terra impura’ representa un salt qualitatiu importantíssim dins la trajectòria de Melcior Comes
L’al·lucinació del desig
‘La passió segons Renée Vivien’ és un tractat sobre la devastació que deixa l’amor després de presentar-se tard a la cita amb les persones
© Tots els drets reservats / 2018 – 2026 Política & Prosa S.L.
ISSN 2604-708X
Junta General Socis
informacio@politicaprosa.com
Disseny / verddisseny.com & compost.cat
Projecte finançat per la Direcció General del Llibre, del Còmic i la Lectura, Ministeri de Cultura.