Prohibir els autors russos
La utilització de la cultura pels Estats en guerra, creant bàndols irreconciliables, continuarà existint, però ja no genera batalles a vida o mort entre artistes
L’altaveu de la sonoritat contemporània
La societat internacional que el 1936 va fer de Barcelona el centre musical europeu celebra el seu centenari
Josep Massot i Muntaner, un agent cultural per a Catalunya
Ha encarnat i fet present durant anys l’imaginari montserratí de vincle catalanista entre llengua, història i cultura religiosa
Crònica ocultada d’un desempoderament
La història que Pérez explica comença allà on la va deixar Sagarra i culmina amb la desbandada de les seus de les empreses l’octubre de 2017
La dimissió dels lectors, un símptoma de la fatiga democràtica
El replegament individualista suposa un nou pas cap a la desaparició de l’espai comú que fa possible la conversa pública
Néstor Luján: escriptor, periodista i senyor de Barcelona
Continuava admirant el periodisme d’altres temps, més literari, més culte, més intemporal, menys sectari, més liberal i tolerant
Quico Sabaté i Joan Manuel Serrat
Eren ànimes bessones, sense crosses ni cotilles, avesats a pensar pel seu compte, observadors crítics i tendres de la realitat i, sobretot, de la gent
L’unicorn blanc que tardava massa a arribar
Salvador Escamilla es va trobar una joia inesperada: un jove amb cara de bon nen i veu tremolosa que es deia Joan Manuel Serrat Teresa, veí del Poble-sec
Joan Manuel Serrat, les nostres vides en 300 cançons
Després del seu darrer concert al Sant Jordi no haurà dit l’última paraula ni cantat l’última cançó. Continuarà component i gravant discos
Maria Bohigas: «Sortir de l’escola sense saber llegir i escriure és un fracàs col·lectiu»
CLUB EDITOR
El paisatge del segle XXI: el futur
La debilitació de l’esfera interior implica la servitud del jo al col·lectiu i suposa el triomf del control polític sobre què fem i què pensem
La Sagrada Família, de nou
Una identificació problemàtica entre el temple catòlic i la ciutat de Barcelona
El dia que vaig conèixer l’Oriol Bohigas
Torno a viure aquella nit: asseguda a l’angle del tamboret del piano, les cames penjant, escoltant-lo atentament i rient del seu discurs desafiant
Aprendre del mestre Oriol Bohigas
L’impacte del seu «urbanisme urbà» es multiplica arreu, en altres municipis catalans, espanyols i també europeus
Mirar el cel
Abans habitat pels déus que ens observaven, ara el cel serà gestionat per multinacionals de les telecomunicacions
Nanni Moretti i l’estil tardà
En un panorama cinematogràfic ple de discursos grandiloqüents i efectismes diversos, ‘Tres pisos’ brilla com un diamant en la foscor
José Antonio González Casanova, un humanista inclassificable
Va saber combinar professió i aficions, deures i passions
Retrat de cineasta amb fons negre
El centenari de Fernando Fernán-Gómez i la recuperació d’‘El extraño viaje’ ens porten a evocar la seva millor època com a director
Algunes constatacions culturals després de la pandèmia
Les associacions professionals han sabut treure el millor del sector en les pitjors condicions i que es reconegui la cultura com a factor econòmic clau
Trenta anys després
Antoni Marí afirma el poder creador de la vida i el goig d’accedir-hi a través de la literatura
Bob Dylan, l’últim bard sobre la faç de la Terra
Sempre està en camí però ningú no sap d’on ve ni a on va
L’estètica del perdedor
‘Noruega’ és l’elegia a uns carrers que ja no existeixen, un càntic als sons que el narrador només pot escoltar en el clos de la seva memòria
La cultura d’aixecar-se
La pandèmia ha provocat en una part de la població la impressió que es pot viure assegut
La veu del silenci
Jordi Cussà no ha esquivat mai la temptació del joc, la metaliteratura, la investigació de la forma
El Liceu, la història i el calaix
El teatre, que commemora el seu 175è aniversari, progressa adequadament, però encara necessita millorar
Underground i contracultura a la Catalunya dels 70
Obriu les reixes! Trenqueu els murs! Salteu els abismes!
El pensament tarradellista, una síntesi
Tarradellas defensava una Catalunya concebuda com a nació, amb voluntat d’autogovern, sense més sostre competencial que la capacitat gestora
Clàssics per anar més enllà del present
Després de la Bernat Metge, la continuïtat és una forma de receptivitat i la clau que obre la porta de la presó del present
El poeta més musical i contemporani
L’epistolari entre Carner, Toldrà i Clausells fotografia el funcionament intern de l’escena musical del seu moment
L’art imprevist
L’acceleració està provocant la sensació que, en l’art, qualsevol obra que descobrim per primera vegada ens sembli un ‘déjà vu’
Els desafiaments culturals de Barcelona
L’obertura de tres llibreries singulars en plena pandèmia és una nova pista a seguir pel sector públic i el privat
Laboratori, fàbrica, aparador
Quan la pandèmia retrocedeixi, el trànsit aeri es recuperi i els turistes tornin, Barcelona hauria d’estar orientada a millorar l’oferta cultural
Entrevista a Pepe Serra, director del MNAC
«Som incapaços de veure que la cultura és una sortida d’aquesta crisi»



























































































