El president dels EUA, a l’entrada de l’Air Force One, l’1 de novembre de 2026. Fotografia distribuïda per The White HouseEl president dels EUA, a l’entrada de l’Air Force One, l’1 de novembre de 2026. Fotografia distribuïda per The White House
Lluís Bassets
L’estirp de Calígula
La irrellevància de les declaracions de Trump ha creat un buit nihilista en el qual es pot acabar precipitant l’ordre sorgit el 1945
El president i els mitjans
Trump ni tem ni respecta la premsa, no la necessita, són enemics i els posa a la llista d’institucions que mereixen ser castigades
Trump 2.0: el contrapès més efectiu són les urnes
Un Congrés en el qual l’oposició demòcrata passés a controlar una o totes dues cambres alteraria radicalment les regles del joc actuals
La revolució trumpista també té la seva neollengua
Utilitza el llenguatge de la propaganda totalitària, reiterativa, falsificadora, que tan bé coneixem del hitlerisme i de la distopia orwelliana que és ‘1984’
En l’ocàs d’una Presidència
Una selecció d’articles publicats a política&prosa sobre el segon mandat de Trump
L’àlbum de família de Patricio Guzmán
La llavor de Guzmán il·lumina el treball de creadors i de documentalistes que, com ell, no pensem deixar de seguir posant fotos a l’àlbum de la memòria
Jaume Viladoms, o l’útil combat
El seu era un proselitisme del coneixement i de la cultura, de la consciència de classe, del compromís ciutadà
Els poders de la presidència als Estats Units
Només els jutges i els mercats de capitals han actuat fins ara com a contrapès a l’acció de l’executiu
Justícia i política als Estats Units: una relació íntima i equívoca
Un sistema judicial és sempre una eina de poder en un règim polític que ha de gestionar conflictes entre projectes i interessos
Mutació genètica republicana
És inevitable preguntar-se si, més enllà del nom, segueix existint el Partit Republicà
Les lletres de Trump
Les eleccions marcaran el rumb dels Estats Units, mesuraran la fortalesa de les seves institucions i la força real de l’oposició al president
Por a la tupinada electoral
El clima d’incertesa davant les eleccions de novembre desincentiva el vot
Nous líders, nou partit
És molt probable que tinguem més càrrecs electes demòcrates i més poder institucional; el que no veurem és un «líder» del partit
Josep Vallverdú, un artesà de la llengua
Ha construït al llarg de més de vuit dècades una obra extensa i coherent, profundament vinculada a la llengua catalana i a les terres de Ponent
Defensora de causes guanyades
Emma Bonino va combatre tota mena de violències des de la màxima radicalitat amb un activisme infatigable que no renunciava mai a la política
Modernitat intempestiva
Potser el cinema modern espanyol no va néixer amb l’europeu sinó una mica més tard, coincidint amb la Transició
L’esclat cultural de 1976: el teatre com a exponent d’una ruptura
En un ambient de precarietat absoluta de la professió, emergeix un teatre independent, compromès i jove, que pren la iniciativa
Vuitena de la dictadura o primera de la democràcia? La Llei per a la reforma política
Suárez va fer de la participació falangista en l’organització de la consulta una de les claus dels bons resultats
El PSUC en la Transició
No va poder mantenir la capacitat d’iniciativa i va entrar en una dinàmica autodestructiva que va minvar la influència que havia tingut en els 70
-
Modernitat intempestiva
Potser el cinema modern espanyol no va néixer amb l’europeu sinó una mica més tard, coincidint amb la Transició
-
L’esclat cultural de 1976: el teatre com a exponent d’una ruptura
En un ambient de precarietat absoluta de la professió, emergeix un teatre independent, compromès i jove, que pren la iniciativa
Sant Boi, 1976: una Diada per a la democràcia
Les desenes de milers de persones no hi van anar únicament per recordar el 1714, sinó també per manifestar el seu desig de democràcia, amnistia i autogovern
Retrat de Carmen Díez de Rivera
Espanya la va convertir en personatge públic, però no va reconèixer mai plenament el seu lloc polític
El cinema silenciat
‘El gran dictador’, la sàtira antifeixista que Chaplin va dirigir el 1940, no es va poder veure a les pantalles espanyoles fins al 1976
La Transició curta (juliol 1976-octubre 1977): mite, història i política
Reformistes i oposició, en un equilibri fràgil, van fer possible que la ciutadania parlés i que es definissin les bases del nou model polític
Els partits polítics es preparen per a la democràcia
El sistema iniciat el 1982 es va mantenir durant tres dècades, fins que va entrar en crisi de resultes de la gran recessió de 2008
L’esclat rosa
Barcelona bullia amb els espectacles de Lindsay Kemp, Roba Estesa, Pavlosky o Loles León i locals de referència com el Jazz Colón o el Saló Diana
Unes jornades memorables
Enlluerna la modernitat i la claredat de les reivindicacions de 1976: moltes d’aquelles propostes són a les beceroles o en risc de retrocés
Setembre de 1974: la Unió Militar Democràtica
Aquests militars demòcrates van triar lluitar perquè l’exèrcit no fos un fre per a una transició democràtica que tard o d’hora havia d’arribar.
El poder i la nació
Si el problema català no es pot resoldre, com tampoc el basc o el gallec, llavors el sistema autonòmic ha resultat un experiment fallit
‘Avui’ i ‘El País’, històries asimètriques
El primer diari en català ja no existeix i el mitjà de PRISA sembla resistent i adaptatiu al trepidant món digital, impensable fa mig segle
El cas de la SEAT
El Consell de Fàbrica va aconseguir, l’abril del 1976, la readmissió de 400 acomiadats, primer pas per a obtenir l’amnistia sindical
Història i memòries del 3 de març del 1976 a Vitòria
La vampirització de la memòria és un altre dels processos que va desplegar l’esquerra abertzale, replicat en tota mena de moviments socials
PUBLICITAT
Telefónica integra l’acció climàtica per accelerar el seu camí cap a les zero emissions netes el 2040
La companyia actualitza el Pla d’Acció Climàtica amb objectius de descarbonització validats per Science Based Targets initiative (SBTi).
Telefónica reutilitza i recicla 4 milions de dispositius el 2025, el 95% dels seus residus
Telefónica avança així cap al seu objectiu ‘Residu Zero’ el 2030.
-
Josep Vallverdú, un artesà de la llengua
Ha construït al llarg de més de vuit dècades una obra extensa i coherent, profundament vinculada a la llengua catalana i a les terres de Ponent
-
Les lletres de Trump
Les eleccions marcaran el rumb dels Estats Units, mesuraran la fortalesa de les seves institucions i la força real de l’oposició al president
-
Por a la tupinada electoral
El clima d’incertesa davant les eleccions de novembre desincentiva el vot
-
Mutació genètica republicana
És inevitable preguntar-se si, més enllà del nom, segueix existint el Partit Republicà
-
Nous líders, nou partit
És molt probable que tinguem més càrrecs electes demòcrates i més poder institucional; el que no veurem és un «líder» del partit
-
Justícia i política als Estats Units: una relació íntima i equívoca
Un sistema judicial és sempre una eina de poder en un règim polític que ha de gestionar conflictes entre projectes i interessos
-
Els poders de la presidència als Estats Units
Només els jutges i els mercats de capitals han actuat fins ara com a contrapès a l’acció de l’executiu
Només el Congrés pot aturar Trump i no és clar que ho aconsegueixi
És possible que aquesta tardor el president denunciï un frau electoral si el Partit Republicà perd el control del Congrés
-
Modernitat intempestiva
Potser el cinema modern espanyol no va néixer amb l’europeu sinó una mica més tard, coincidint amb la Transició
El final d’un cicle: cohesió, regions i poder a la Unió Europea
Els informes Letta i Draghi van consolidar el debat sobre qüestions com l’escala, la inversió, la productivitat o l’autonomia estratègica
Joan Manuel del Pozo: «És interessant que un papa americà digui als abusadors americans que segons què no es pot fer»
FILÒSOF
Ceuta: una crisi amb derivades
Instàncies de l’Estat han aprofitat la malaptesa del govern per aconseguir la seva caiguda
Els Estats Units, en una cruïlla
El resultat de les eleccions de mig mandat aclarirà si la deriva trumpista ha estat només un parèntesi
El nihilisme d’avui, el Papa i nosaltres
L’Església té un discurs poderosament alternatiu als desitjos capitalistes, dels quals ni les esquerres més combatives semblen haver-se sabut distingir
De Budapest a Oslo: la construcció de la dinastia que va canviar el futbol femení
Quatre Champions, set finals europees en vuit temporades, cinc Pilotes d’Or, rècords mundials d’assistència i un impacte social formidable
El Barça, una emoció compartida
No és només una entitat esportiva, sinó també una institució vinculada a la identitat catalana, especialment durant el franquisme
El FC Barcelona, enmig del laberint geopolític
El model Barça té potencial per ser un gran negoci –privat– prescindint de la seva condició de club poliesportiu, i això crida l’atenció dels voltors
Pot sortir bé l’aposta del Barça per la resurrecció?
De moment no li ha sortit malament, gràcies a la fertilitat de la Masia i al fitxatge de Flick, un dels pocs entrenadors que marca la diferència
La incertesa com a adrenalina
A Laporta, de professió president del Barça i «futbolero» per definició, no l’amoïna res perquè la incertesa el mobilitza en lloc de paralitzar-lo
Carmen Claudín: «Ucraïna està definitivament perduda per a Rússia»
Investigadora associada del CIDOB
-
Sant Boi, 1976: una Diada per a la democràcia
Les desenes de milers de persones no hi van anar únicament per recordar el 1714, sinó també per manifestar el seu desig de democràcia, amnistia i autogovern
-
Retrat de Carmen Díez de Rivera
Espanya la va convertir en personatge públic, però no va reconèixer mai plenament el seu lloc polític
Sempre en moviment
Robert Duvall va ser un actor més complex que no semblava: amb llums i ombres, els seus millors personatges encara resulten enigmàtics
És l’hora de parlar del futur del Barça
La victòria clara i legítima de Laporta no tapa les ombres sobre la governança del club
Putin assegut (absent) al banc dels acusats
El Tribunal Especial ja és un fet irreversible: el 15 de maig de 2026, 36 països amb el suport de la UE van aprovar a Chisinau el comitè de gestió per a la seva operativitat
-
L’estirp de Calígula
La irrellevància de les declaracions de Trump ha creat un buit nihilista en el qual es pot acabar precipitant l’ordre sorgit el 1945
Unes eleccions i un vot sense precedents històrics
Els comicis tindran un autèntic caràcter plebiscitari respecte a la continuïtat de l’autoritarisme trumpista i fins i tot el futur de la democràcia
La fi d’una era intel·lectual: Edgar Morin i el darrer sospir del ‘Maître à Penser’
La seva vida i obra són un testimoni de resistència, curiositat insaciable i un rebuig absolut a les fronteres artificials del coneixement
Álvaro García Ortiz: El factor humà
“Els fiscals hem de limitar-nos a ser honestos funcionaris i intentar que tothom sigui tractat igual. Aspirar a això és la clau d’aquest ofici”
Ha existit mai el cinema rus?
De les avantguardes soviètiques a les adaptacions dels grans clàssics literaris i la modernitat
RETRAT
PUBLICITAT
Afinant amb Rosa Massagué
La gelosia mata de bon començament
Tot quadra a ‘Cain, overo Il primo omicidio’ de Scarlatti, a l’Òpera de Còlonia
Tres rals en tres temps
La coincidència a Barcelona i Madrid de l’obra de Weill i Brecht no és casual, només cal pensar en l’àtic d’Ayuso i el desnonament de Maricarmen
Calderón al segle XXI
Ni òpera ni sarsuela, però l’’Andrómeda y Perseo’ que ha presentat la Fundación Juan March és un gran espectacle
La Suïssa més musical
Els compositors Bloch, Honegger i Martin són mostra de la creació, i les marques Thorens, Lenco, Studer-ReVox i Nagra, de la reproducció
Una nuvolada sobre la Roina
L’òpera de Ginebra inaugura temporada amb ‘La Tempête’ de Frank Martin
Una ‘Aida’ en construcció
El Liceu obre temporada amb l’òpera de Verdi, en la posada en escena de la iraniana Shirin Neshat
Carnestoltes a l’agost
Le Poème Harmonique dirigit per Vincent Dumestre porta a Torroella un divertit carnaval barroc
El Schubert més esperançat i un Brahms narratiu
La nova fornada de barítons s’imposa a la Schubertíada Vilabertran amb Schuen i Hasselhorn
Música que porta a Déu
Castellucci i Pascal commouen amb la monumental ‘Saint François d’Assise’ de Messiaen al Festival de Salzburg
D’un hostal de postes a l’espai
Un ‘Viatge a Reims’ xaró i una ‘Ariadne auf Naxos’ estrafolària, al Festival de Salzburg
La poma de la pau
Innsbruck celebra els 50 anys del seu festival de música antiga amb ‘Il pomo d’oro’, òpera considerada ‘irrepresentable’
El triomf de la intel·ligència humana
Bayreuth ensopega amb la IA a ‘L’anell del nibelung’ que celebra els cent cinquanta anys del festival
El populisme, a Bayreuth
El festival presenta per primer cop l’òpera ‘Rienzi’ sobre l’ascens i caiguda d’un líder que acaba traint la confiança del poble
‘L’holandès’ s’acomiada de Bayreuth amb la millor nota
Un repartiment de luxe encapçalat per Asmik Grigorian tanca el cicle de la producció firmada per Txerniakov i dirigida per Lyniv
SOCIETAT
La mediació, el llegat d’una cultura que ha transformat la justícia
La seva gran aportació no consisteix únicament a haver creat un procediment nou, sinó a haver impulsat una autèntica cultura del diàleg
Cuideu-vos dels economistes… neoclàssics!
Aquesta escola domina amb mà de ferro els departaments universitaris i obté rèdits per la seva proximitat als centres de poder econòmic
Lula, entre l’entusiasme i la por
Tot apuntava a un Brasil engolit per l’onada ultra que inunda el subcontinent
Frau o urgència? El dilema dels decrets d’habitatge
Els partits de la dreta catalana i espanyola s’emparen en debats doctrinals perquè no volen una intervenció en el mercat d’habitatge
Traduir l’intraduïble
‘Las invasiones bárbaras’ és una temptativa de resposta a l’epidèmia de nostàlgia i a la crònica de la catàstrofe anunciada que no acaba d’arribar
El sabadellenquisme després del monocultiu: una identitat que es reconfigura en la ciutat postindustrial
La ciutat d’avui és un mapa de realitats que conviuen sense acabar d’encaixar
El mar de fons de l’educació
S’ha donat primacia a ocurrències basades en la psicologia positiva que fan molt soroll, però que porten al fracàs
El Paral·lel, gerro xinès de Barcelona
A les artistes més populars, la Chelito, Raquel Meller, la bella Otero, Carmen de Lirio, Tania Doris... els assignaven amants adinerats
Recerca i funció pública
¿Està justificada la pressió burocràtica sobre l’activitat de la recerca i assegura un bon ús dels mitjans econòmics i humans que s’hi destinen?
Naufragi als cent anys
Les restes de la companyia Trasmediterránea, la naviliera històrica de Barcelona, han estat comprades per Baleària
Acceleracionisme, la gramàtica del nostre temps
El vector neoimperialista triomfa de moment a Occident, però no tenim per què viure-hi totalment integrats i sotmesos
Guia bibliogràfica per prendre’s seriosament el Mundial
El futbol continuarà tenint èxit perquè la nostra addicció és insaciable. El problema és que l'èxit esportiu no va vinculat a l'èxit econòmic, i acabem pagant d'una manera o altra els contribuents
Lleó XIV: ordre, diàleg i humilitat
El papa vol unir l’Església escoltant tothom i així contribuir a la pacificació d’un món que viu moments convulsos
Radiografia de la malaltia ultra
Origen, causes i conseqüències de l’ascens de l’extrema dreta global
Barcelona hauria de créixer sense més annexions
La cessió d’algunes competències comunes a un ens supramunicipal no ha d’anar en detriment del poder local, sinó al contrari
El rocker Bruce Springsteen: un cantautor protesta contra la barbàrie de Donald Trump
No es pot entendre el rampell que va tenir sense connectar-lo amb el rol cívic que creu que ha de tenir un artista nordamericà
Sobreviure a la funció pública
El problema que tenen els que destaquen en la funció pública és que posen en evidència els que obtenen prebendes acadèmiques o places jeràrquiques mitjançant maniobres dubtoses
Com robar les joies de la corona francesa en set minuts
Els Panteres Roses són una banda criminal integrada per exmilitars formats a l’antiga Iugoslàvia que es caracteritzen per la seva pulcritud professional
Català 2025: relativitzar el diagnòstic i dubtar del tractament
Revertir la «devaluació del valor simbòlic del català com a component essencial de la catalanitat» demana més que una política ‘lingüística’
De fans a influencers
Tenien quinze anys i van sorgir amb el Dúo Dinámico i els discos microsolc, fa més de mig segle
La metamorfosi d’un sociòleg total
Ulrich Beck, mort ara fa deu anys, va superar falses dicotomies per mirar de comprendre un món complex, interconnectat i incert
Les pintures de Sixena: Terra Santa als Monegres
La contemplació d’aquelles pintures de colors tan vius derivava en una experiència que transportava l’espectador a Jerusalem
Anglaterra com a model metropolità del futur
La ‘devolution’ s’ha convertit en el model a seguir en la governança del Greater London
Les ànimes mortes del segle XXI
Es troben a les xarxes socials, ja sigui en forma de perfils inactius, ‘bots’ creats per distorsionar la conversa pública o usuaris amb noms inventats
CULTURA
-
La gelosia mata de bon començament
Tot quadra a ‘Cain, overo Il primo omicidio’ de Scarlatti, a l’Òpera de Còlonia
Tocar el cel de la historiografia
El britànic Paul Preston situa Juan Andrade dins de la mateixa lliga que Hobsbawm, Fontana, Casanova, Judt, Mayer o Moore
Qui convoca a veure art contemporani
Moltes persones acudeixen a les exposicions amb l’esperança i l’interès de saludar l’amfitrió
Les fronteres de la nit
Després del seu pas triomfal pels festivals de Venècia i Sant Sebastià, ‘Naza’ està ara disponible gratuïtament a internet
De la tenebra a la claror
Si ens atrevíssim a exagerar no ens costaria gens afirmar que ‘En las kátorgas del zar’ és una de les lectures més fascinants dels últims temps
-
Tres rals en tres temps
La coincidència a Barcelona i Madrid de l’obra de Weill i Brecht no és casual, només cal pensar en l’àtic d’Ayuso i el desnonament de Maricarmen
Un fenomen fraternal i històric: els Goytisolo
És una raresa que a Barcelona sorgissin, descendents d’una família catòlica i franquista, no ja un fill rebel sinó tres germans escriptors
-
Calderón al segle XXI
Ni òpera ni sarsuela, però l’’Andrómeda y Perseo’ que ha presentat la Fundación Juan March és un gran espectacle
Nadine Sierra no desbanca Maria Callas a la Scala de Milà
El magnetisme i la sensibilitat expressiva de Maria Callas es manté com una referència màgica, una llegenda viva, una càrrega mítica
La unió amb els altres
‘Sales d’espera’ de Neus Canyelles i ‘Els nou llibres’ de Haru, sens dubte, entren dins l’òrbita de l’art que va formular Tolstoi
Desencís a la italiana
L’estrena de ‘La última ronda en Venecia’ ha retornat a l’actualitat la gran –i oblidada– tradició del cinema italià
El reflex en el vidre
Sense reflexos oscil·lants, grotescos, sorprenents, inesperats i bells, perdria molt atractiu sortir al carrer a passejar
-
La Suïssa més musical
Els compositors Bloch, Honegger i Martin són mostra de la creació, i les marques Thorens, Lenco, Studer-ReVox i Nagra, de la reproducció
-
L’esclat cultural de 1976: el teatre com a exponent d’una ruptura
En un ambient de precarietat absoluta de la professió, emergeix un teatre independent, compromès i jove, que pren la iniciativa
-
Una nuvolada sobre la Roina
L’òpera de Ginebra inaugura temporada amb ‘La Tempête’ de Frank Martin
Parla’m Musa
Els enemics del projecte europeu només aspiren a desestabilitzar-lo, a soscavar la democràcia i desgastar les nostres llibertats
-
Una ‘Aida’ en construcció
El Liceu obre temporada amb l’òpera de Verdi, en la posada en escena de la iraniana Shirin Neshat
No havíem guanyat mai
Per a qui estigui poc familiaritzat amb la història de les Illes pot sorprendre el nivell de violència viscut durant la Guerra Civil i la postguerra
La nova oferta cultural a les ciutats: convertir els espais emblemàtics en creació
El que està passant a París és que l’empremta de la història, per si sola, ja no sembla prou per sostenir el vincle amb el passat
El cinema que es desborda
A ‘El día de la revelación’, l’última pel·lícula de Steven Spielberg, topa de cara amb el cinema quan menys s’ho espera
Contra la vida avorrida, l’exageració
Els artistes a la vora de la demència de Thomas Bernhard menystenen o infravaloren, a propòsit, la normalitat o la resignació del punt mitjà
Tracey Emin: una rebel amb causa
Al començament dels anys noranta, a conseqüència d’una greu crisi personal, l’artista britànica va destruir gairebé tota la seva obra en un acte radical
El llegat del ‘constructor’ Pons
El mestre ha deixat una orquestra del Liceu que no té res a veure amb la que es va trobar a l’inici del seu mandat
Alta costura i marques blanques
A vegades el cinema és una arma política que ataca per on menys ho esperem: adoptant les formes humils de la comèdia, per exemple
Perifèries i polítiques públiques
El periodista Salvador Enguix reclama una Espanya federalitzada. El politòleg Joan Subirats proposa un millor acord entre ciència i política
L’home de la multitud
Victor Bâton és algú abúlic, indecís, negat per a qualsevol esforç coherent, víctima d’unes aspiracions insatisfetes
-
El Paral·lel, gerro xinès de Barcelona
A les artistes més populars, la Chelito, Raquel Meller, la bella Otero, Carmen de Lirio, Tania Doris... els assignaven amants adinerats
El color salvatge, l’emoció dels artistes d’avantguarda
Fascina veure en directe unes obres d’art que van revolucionar i desbocar l’art a finals del segle XIX
Final de festa
Beatriz de Moura havia dit que no aniria al seu propi funeral, però els amics no van renunciar a consolar-se per última vegada
Una novel·la d’amor filial
A ‘Kolkhoz’ Emmanuel Carrère mostra la seva fascinació pel món representat per la mare a qui estima amb un amor que no és ni cec ni còmplice
L’artista mallorquí Miquel Barceló, l’any 1998, a la presentació de la seva exposició retrospectiva «Miquel Barceló, 1987-1997» al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Fotografia de Julián Martín. EFE.
L’artista mallorquí Miquel Barceló, l’any 1998, a la presentació de la seva exposició retrospectiva «Miquel Barceló, 1987-1997» al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Fotografia de Julián Martín. EFE.
